Quan es va formar el grup el 2010, l'objectiu principal de Malva de Runa consistia en la voluntat de recuperar la tradició i fusionar-la amb els diferents estils moderns per donar-li un so més fresc i adaptat sense adulterar-ne l’essència. La frase de l'escriptor català J.V. Foix resumia perfectament aquesta voluntat de la banda: "M'exalta el nou i m'enamora el vell”. Així, doncs, sense deixar de banda la tradició, el grup volia explorar nous camins a partir dels recursos i la realitat del present, és a dir, hi havia un interès per conservar la tradició però a la vegada no deixar que aquesta anul•lés o eclipsés el present, i viceversa. En aquest sentit les lletres recuperaven llegendes, mites, històries populars, símbols i paisatges catalans, reinterpretades i observades sota la visió del món actual.

El nom de la formació va en aquesta línia: la malva de runa és un tipus de flor que neix de la brutícia, del rebuig, dels enderrocs d’alguna cosa destruïda. De la mateixa manera ocorre amb totes aquelles restes del passat que s'han perdut amb el temps: castells, construccions antigues, mites, llegendes i històries que s'han anat esfondrant però que cal recordar ja que darrere d'aquelles runes hi ha una essència que ha anat construint poc a poc la nostra concepció del present. Tota aquesta teoria es reflecteix en les cançons que van néixer d'aquesta primera època de Malva de Runa i que han quedat plasmades a la maqueta. Una de les maneres de portar a terme aquesta idea inicial va ser intentant no quedar-se només amb les estructures i patrons típics de la música tradicional i moderna, sinó que, a part de barrejar-les, es va provar d’innovar en l'harmonia i el ritme.

Components
Edu Giró: ud, baglama i bouzuki
Clàudia Colom: veu, lletres i bendir
Jaume Pallardó: tombak, bendir, riq i tabla
Clàudia Murall: dolçaines, flauta, chalumeau i tarota
Irene Figueras: arpa

Escolteu el disc aquí
Seguiu-los a Facebook / Twitter