El Premi Europeu de Nova Creació de Folklore Agapito Marazuela que van rebre el 2010 va suposar el debut discogràfic i el salt als escenaris del so dels Hermanos Cubero. Les premisses d'aquest so estaven clares: música sense lligams però amb dos fortes influències: la música tradicional castellana, amb Agapito Marazuela com a referent, i la música rural nord-americana, modelada per Bill Monroe i coneguda amb el nom de bluegrass. Influències preses com a punt de partida i amb obertura cap a altres paisatges.

Al CAT presentaran el seu últim disc Quique dibuja la tristesa en què fan front a les adversitats que et depara la vida, a les injustícies que patim i a la tristesa. Però, com bé diu la dita “quién canta, su pena espanta” i això és el que fan aquest duet. Per aquesta ocasió, els germans s’acompanyen del contrabaixista Oriol Aguilar i del violinista Jaime Blanco en un espectacle amb cançons 100 % d’arrel folk tant americana que sembla “alcarreña” i tan “alcarreña” que sembla americana.