Clica Dròna
Bal trad/folk

Clica Dròna és un trio occità que forma part del col·lectiu DAHU, dedicat a la difusió i promoció de la cultura gascona. La seva música de ball neix de l’experimentació constant: un so arrelat que, segons el moment, pot ser salvatge, domesticat o profundament hipnòtic, sempre seguint l’esperit dels antics passadors gascons.
El grup treballa a partir d’una combinació singular d’instruments: boha, arquets, tamborí de cordes, veus, efectes i bordons, per construir un so absolutament propi.
L’Adrien (La Vesina, Pometas, KKC-CPC...), en Daniel (Pometas, KKC-CPC, Nhac!, Solo, Tchintcholhibus...) i l’Aina (Masca Son, Nøkkenoc, Abelhas, La Chimère...) fan dialogar els seus instruments tradicionals amb una sensibilitat actual, creant un univers sonor profundament connectat amb les arrels gascones.

Daniel Detammaecker: tamborí de cordes, percussions, veu, harmònica
Aina Tulier: violí, nyckelharpa, veu
Adrien Villeneuve: boha (sac de gemecs de la Gascunya), veu, sintetitzador
www.facebook.com/Clicadrona.bal/
https://clicadrona.bandcamp.com/ 


Violinaires

El violí ja era present a Catalunya, però va ser al segle XVIII quan es va popularitzar a Barcelona com a instrument imprescindible per fer ballar. Minuets i contradanses van incorporar una nova estètica sonora, i els mestres de dansa el van convertir en eina habitual per ensenyar tant les danses noves com les tradicionals. Amb el temps, el violí va arrelar en l’imaginari musical català i es va adaptar a totes les necessitats del moment.
Al segle XX, però, la seva presència a les orquestres de ball va minvar en favor de formacions més modernes, mentre que en l’àmbit rural continuava sonant per transmetre repertoris i fer ballar comunitats senceres. El seu ressorgiment arribaria als anys setanta, quan el moviment del folk i les músiques d’arrel va reivindicar de nou la pràctica tradicional i va situar el violí al costat d’altres instruments icònics com l’acordió diatònic.
Aquest concert proposa un viatge dinàmic i ballable en l’àmbit de l’imaginari del violí tradicional. Des d’una mirada contemporània, Violinaires juga amb repertoris històrics procedents de manuscrits i transmissions orals per donar-los un nou sentit escènic, connectant-los amb la funció que avui manté el ball folk en molts espais del país.

Anaís Falcó: presentació, veu i violí
Roser Serrano: violí i veu
Quico Pugès: violoncel
Patri Garcia: veu i percussions
Xavi Rota: veu i guitarra
Cati Plana: acordió diatònic