Violinaires

El violí ja era present a Catalunya, però va ser al segle XVIII quan es va popularitzar a Barcelona com a instrument imprescindible per fer ballar. Minuets i contradanses van incorporar una nova estètica sonora, i els mestres de dansa el van convertir en eina habitual per ensenyar tant les danses noves com les tradicionals. Amb el temps, el violí va arrelar en l’imaginari musical català i es va adaptar a totes les necessitats del moment.

Al segle XX, però, la seva presència a les orquestres de ball va minvar en favor de formacions més modernes, mentre que en l’àmbit rural continuava sonant per transmetre repertoris i fer ballar comunitats senceres. El seu ressorgiment arribaria als anys setanta, quan el moviment del folk i les músiques d’arrel va reivindicar de nou la pràctica tradicional i va situar el violí al costat d’altres instruments icònics com l’acordió diatònic.

Aquest concert proposa un viatge dinàmic i ballable en l’àmbit de l’imaginari del violí tradicional. Des d’una mirada contemporània, Violinaires juga amb repertoris històrics procedents de manuscrits i transmissions orals per donar-los un nou sentit escènic, connectant-los amb la funció que avui manté el ball folk en molts espais del país.

Anaís Falcó: presentació, veu i violí
Roser Serrano: violí i veu
Quico Pugès: violoncel
Patri Garcia: veu i percussions
Xavi Rota: veu i guitarra
Cati Plana: acordió diatònic