ELS CINC TEMES DE L’ALBERT FREIXES
Si mai em preguntessin quina podria ser la banda sonora de la meva vida hauria de respondre que la conformen un gran compendi d’estils musicals, tots ells ben diferents. Però ja que participo d’aquesta iniciativa tan interessant, he mirat de concretar-ho en l’àmbit sonor que ens fa còmplices. He fet una selecció d’uns discs en concret. Tots ells, en el moment de tenir-los i escoltar-los, em varen generar, per motius diversos, una agradable sorpresa.
JAUME ARNELLA: Tema: “Al meu mànager “, del disc Potser ja és ara l’hora (1976, Edigsa)
Amb 14 anys, va ser el primer disc d’en Jaume que va arribar a les meves mans. Desconeixia la seva trajectòria anterior i ni podia imaginar que, anys més tard, tractaria amb ell moltes vegades. En aquest disc, a part de l’inseparable Rafael Sala l’acompanyaven els de la Dharma.
https://www.youtube.com/watch?v=RTmICLWkZ-0&list=PLx-NrF_CYVM8ev5HlEZA_E8AbXx8nZ2LZ&index=14&t=0s
PETER, PAUL AND MARY: Tema “Forever Young”, del disc Reunion
(1978, Warner Bros Records)
Fa molts anys que, cançons que arribaren d’Estats Units, formen part del nostre cançoner tradicional. Bob Dylan, Joan Baez, Pete Seeger i Peter Paul and Mary, entre d’altres, en són els responsables. D’aquest últims i després d’anys d’haver-ho deixat, en retrobar-se de nou, publicaren aquest disc.
https://www.youtube.com/watch?v=NOF1B_LYEH8
MOSAICO: Tema “La Cigüeña”, del disc Homenaje a Agapito Marazuela (1984, Columbia, 1984)
Després d’Al Tall, Milladoiro, La Murga i Oskorri, Mosaico, grup liderat per Eliseo Parra, s’afegia a aquesta llista de grups de folk de bona factura. En aquest cas, de tradició castellana. Tan sols publicaren dos discs però, l’Eliseo segueix al peu del canó.
https://www.youtube.com/watch?v=pXoGZ119a4w
CLAU DE LLUNA: Tema “Obertura”, del disc Obertura (1996, Música Global)
Un dels grups de casa nostra més enyorats. Personalment, el seu tercer disc, és d’una factura impagable. Una delícia tot ell.
https://www.youtube.com/watch?v=m81L0QIoQU8
DONAL LUNNY: Tema “Glentown”, del disc Coolfin ( 1998, Metro Blue)
L’any 2006, amb els Comediants i per raons de feina, vaig viatjar a Irlanda. El responsable de la banda sonora de l’espectacle que preparàvem per a la inauguració de la 36ª Ryder Cup, era Donal Lunny. Jo ja el coneixia com a membre d’altres formacions com Planxty o Moving Hearts. Havíem de treballar amb ell un parell de dies al seu estudi. Vaig dur aquest CD de casa. Me’l va signar i em va dir que era el seu millor disc. És clar.
https://www.youtube.com/watch?v=aABohlZQM9c
